La ponsiun en evoluziun
I sistems de ponsiun publics s’à basè inãina åëgn sön n mecanism dër scëmpl:
Chi che laurâ ti finanziâ cun sü contribuã previdenziai la ponsiun a chi che â bele lascè de laurè.
Ara se trata di “sistems de repartiziun”, sciöche al ti vëgn dit, che funzionëia tan dî inãina canche les entrades dles casses di ënã previdenziai é plü altes o anfat respet ales spëises che va debojëgn por le paiamënt dles ponsiuns.
Tla Talia, sciöche te d’atri paîsc, é le sistem de repartiziun en crisa.
Le sistem dla ponsiun talian da åëgn ne po nia plü gnì portè finanziariamënter por n tëmp plü lunch, scebëgn che i dependënã paies ite contribuã previdenziai dër alã (33% dl paiamënt lordo, respet al 19,10% di Paîsc Todësc y le 16,35% dla Francia).
Al ne basta nia plü paié ite regolarmënter i contribuã previdenziai obligatori tles casses publiches, mo an mëss inãe sparagné personalmënter por canche an sarà vedli.
Porchël vëgnel cherié dlungia la previdënza publica n secundo pilaster: la previdënza tres i fonds dla ponsiun.
I paîsc che mët sö fonds previdenziai privaã é tres deplü. Inãe tla Talia esìstel sides fonds dla ponsiun daverã co stlüã cun le fin de stimolé le sparagn privat por la ponsiun.
Dit cun d’atres parores é i fonds dla ponsiun na forma de sparagn por n tëmp mesan o plü lunch, ãiarià dala contribuziun de chi che fej pert che integrëia, pornanche ai po jì en ponsiun, la ponsiun publica cun na soma complementara.
Al é tler che la ponsiun che madorësc ti fonds privaã ne podarà mai baratè fora chëra publica, mo ara se trata – sciöche al é bele la parora che dij – de na forma de previdënza complementara.
Al vel le prinzip fondamental: plü adora che an mët man de paié ite, plü alta che la ponsiun complementara sarà.
Ãi é pa le proiet PensPlan?
Pensplan é le proiet dla Regiun Trentin-Südtirol por la promoziun y le svilup dla promoziun complementara sön le post.
Cun le proiet Pensplan ô la Regiun arjunje chisc obietifs
Les sozietês dl Proiet Pensplan
Al fej pert dl proiet Pensplan
I fonds dla ponsiun metüs sö tla regiun Trentin-Südtirol
Sön le teritore dla Regiun Trentin-Südtirol él gnü metü sö chisc fonds dla ponsiun:
N fonds stlüt
Laborfonds: ara se trata de n fonds dla ponsiun complementar negozial teritorial (o stlüt), a capitalisaziun individuala y contribuziun definida, destiné a lauranã dependënã che laôra tl teritore dla Regiun Trentin-Südtirol. Le fonds é gnü metü sö dl 1998 dales perts soziales, cun le sostëgn sterch y concret dla Regiun Trentin-Südtirol, inãe a bëgn dles competënzes che vëgn dal Statut d’Autonomia dla Regiun instëssa. Por ãi che reverda le numer di mëmbri che fej pert é Laborfonds le pröm fonds negozial teritorial tla Talia.
3 fonds daverã
Por de plü informaziuns menüdes sön le Pensplan y sü produã y sorvisc prëibel druchede chilò por daurì la verjiun de nosta plata internet por todësch o por talian: preibel cliché tlo!
Bulsan - Via della Mostra, 11/13
Phone 0471 317 600 - Fax 0471 317 666
Trënt - P.zza Erbe, 2
Phone 0461 274 800 - Fax 0461 984 147
e-mail: info@pensplan.com